Davant dels objectius, dificultats, reptes.
Cal sempre estar entre la espasa i la paret per a reaccionar? Sí, és cert, quan estic en aquesta situació, reacciono, i me'n surto prou bé, però perquè només reacciono quan estic en aquesta situació?
Tinc por. Des de fa un cert temps no m'escolto, no reflexiono, em moc per instints... Estic nerviós, em desespero i sempre em queixo del mateix (evidentment extern a mi), però no me n'adono que sóc jo qui no sap afrontar el mateix problema que porta presentant-se tot aquest temps. Em calen un parell de cleques, una espavilada. De tant en tant me les dono, però no reacciono. Em proposo objectius i els traeixo deliberadament.
Senyor, et tinc abandonat. De tant en tant et miro de reüll amb vergonya. Tot i sabent que ets aquí amb mi, no et busco, no aixeco la vista.
Perquè em passo una tarda sencera sense fer res quan tinc quatre, cinc o sis coses a fer, a treballar o a estudiar? Perquè em poso en stand-by? No m'hi sento bé.
Què em funciona més o menys bé? La planificació minuciosa. Però no és la solució ideal. Tot i això, de moment planifica't, Marc i aniràs avançant pas a pas...
