dilluns, 27 de setembre del 2010

Retrobament amb Centrale

M'he saltat dues setmanes de blog... d'això se'n diu començar bé.

De fet, aquestes dues setmanes m'han servit per retrobar Centrale, amb les seves presses, les informacions a última hora, el haver-ho de fer tot al
mateix moment... I com ja sabeu això és el que porto pitjor. També hi ha però l'altra cara de la moneda que són totes les activitats que arribem a fer amb les associacions i d'altres. Ara és període de reclutament i tot el campus bull d'activitat. Aquest any estic fortament implicat en el Piston Ski i en el club de photo, CentraleNum.

Com a notícies importants, avui hem (CentraleNum) inaugurat una exposició de fotos a l'edifici de l'escola que dóna visibilitat a la nostra feina.

Una de les fotos de l'exposició

Altres fotos de la sel·lecció es poden veure en el meu Picasa.

Altres notícies, aquest cap de setmana hem anat amb la CC (comunitat cristiana) a passar un parell de dies junts a la "Abbaye de la Pierre qui Vire". Un lloc molt maco i tranquil però que ens ha fet un fred impressionant. Valoració: bé per trobar una estona de pregaria, malament per avançar la feina per fer.

I d'altres coses amb les que estic ocupat: organització d'una visita per París pels avis, S&I i C&U, arrencada del projecte EcoCSCRacing (competència del Formula Student de l'ETSEIB on està l'Anna Manich), examens a la vista d'assignatures d'aquest any i de l'any passat a recuperar, posada en marxa del Piston Ski i de Centrale Num, alguna que altra festa que cal anar-hi, l'escalada (aquest any faig escalada com a esport universitari), el francès i l'anglès... i tot això enmig de classes d'assignatures ben variades. Ah, i l'habitació! Que li cal una bona repassada des del dia que vaig arribar que no vaig tenir temps d'endreçar (de l'habitació no us ensenyaré fotos de moment...).

Amb tot això us desitjo molta empenta pel començament de curs a cadascun de vosaltres. Recordeu que per rendir al màxim (o per rendir una mica ni que sigui) cal preservar les hores de son! És per això que jo ara us deixo i me'n vaig a fer nones.

Una forta abraçada a tots!

Marc



dimarts, 7 de setembre del 2010

Serà diferent?

Quantes vegades ens hem preguntat això al refer quelcom ja viscut? A voltes perquè no volem que canviï, a voltes perquè posem tota la fe en que sigui una experiència nova però tenim por de que es repeteixi allò.

Heu vist que he canviat el format del blog, m'ha agradat, ho faré més sovint.

Avui és un d'aquells dies en què la inspiració ve i se'n va com en una Jam-Session sent aparèixer i amagar-se un instrument. Però m'he obligat a escriure ja que hi ha molt de què escriure: Taizé, rentrée, Pistus, Jam-Session, assignatures, projectes a acabar, WW... Ho haurem de fer a pams i, encara que intento escriure tot i tenint els ulls clucs, cal dir que és força endormiscant...

Però de vegades el ulls clucs deixen anar les idees tal com surten. La pregunta era; serà diferent? Ara em ve al cap el Pistus (o Piston Ski). Trobo que necessita uns quants canvis si volem oferir quelcom de qualitat. Jo sóc el responsable de la "démarche qualité" cosa que em permet desenvolupar les meves idees amb una excusa prou vàlida. el problema és que l'associació té una presidència bastant estàtica i això afecta a tot l'equip que treballa sense molts ànims i amb no gaire ganes. Però no és la meva feina de motivar tot el personal, sinó del President (en aquest cas presidenta) i si no en sap que foti el camp i deixi als altres! Si va molt per lo pràctic i les necessitats immediates i no es preocupa de l'estructura de l'associació i tots els membres, la cosa se'n anirà a norris. Bé però deixarem passar un temps a veure com evoluciona tot i si m'accepten algunes proposicions.

Avui ja veieu que no guardo cap ordre, estic fent que aquest escrit sigui un mirall del que penso en aquest moment.

Aquest vespre he descobert les Jam-Sessions a l'escola. Ja sabia que n'hi havia, però no era molt conscient del que era ni del nivell que hi havia. Les Jam-Sessions son sessions d'improvisació on diferents músics entren o surten del escenari tal com volen i a sobre d'una base, cada instrument va improvisant una melodia pròpia però que encaixa perfectament els altres que l'acompanyen. I he vist que en la propera i puc participar; no amb instruments, no en sabria, sinó amb la veu... ho provarem, a veure què dóna...

Ja us allibero de llegir pensaments d'un costat a l'altre sense cap tipus d'ordre. Només us dic que estic viu, estic bé, ja comencem amb feina, el futur immediat m'espera amb molta, molta feina, però tinc ganes de fer-la bé, així que som'hi!

Està plovent, dormirem bé avui. Demà serà un bon dia.

No sé perquè ho dic això, però tinc una bona sensació. Bona nit.